jueves, 29 de septiembre de 2011

UNA LLENGUA QUE CAMINA - Documental


Una Llengua que Camina dirigit per Amanda Gascó Richart i realitzat per Faules Produccions és una producció de VilaWeb amb Coproducció de TV3 - Televisió de Catalunya.

El punt de partida del documental és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d’octubre de 2010 a la ciutat de València. Aquest va ser l’acte de cloenda de les celebracions dels 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià, festes d’estima per la llengua que duu endavant, des de fa un quart de segle, l’entitat cívica Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua.





Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina.

La vivesa del català al País Valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als pasos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.  

La base del documental  és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.  

El protagonista més conegut és Xavi Sarrià, lletrista i cantant del grup Obrint Pas, que viu al Cap i Casal, València. Xavi és un reflex d’eixa primera generació de joves que ha estudiat en valencià. Ell ens mostra la rica proliferació de grups de música en valencià i explica les causes d’aquest fenomen.  

Gerard Pitarch viu i treballa a Castelló de la Plana, va ser un dels primers que estudiaren en valencià a la Plana Alta. Té dues filles que ja van a l’escola en valencià. Ell és dermatòleg a l’Hospital General de Castelló i ens mostra l’ús de la llengua al món de la sanitat. 




 
Mar Iglesias és periodista i viu a la ciutat d’Alacant. A més, és de les poques professores que imparteixen les seues classes en català a la Universitat d’Alacant. A través del seu cas, es fa una anàlisi de l’ús de la llengua als mitjans de comunicació del País Valencià i es mostra la seua voluntat de fer explícita la llengua a la capital del migjorn valencià.

Una altra protagonista és Dariana Groza, nouvinguda d’origen romanés que va descobrir que al País Valencià existia una altra llengua quan va anar a matricular el seu fill a l’escola del poble on viu, Catarroja, a l’Horta Sud. A hores d’ara, el seu interés pel català l’ha convertida en tècnica del Voluntariat pel Valencià, un programa creat per l’entitat cívica Escola Valenciana.

Justament un dels impulsors d’Escola Valenciana és Diego Gómez, que ha estat president d’aquest moviment cívic durant quasi una dècada. Diego és mestre a una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera, i ens obri les portes a la gran xarxa social en defensa del català a l’escola i al carrer que està fent aquesta entitat.   


La suma visualitza la frescor amb què es viu la llengua al País Valencià, a través de persones que viuen en valencià i que formen part d’una xarxa social i d’una manera de viure al País diferent a la imatge tòpica que es té dels valencians i les valencianes.

Fitxa artística i tècnica

Títol: Una llengua que camina – País Valencià.
Direcció: Amanda Gascó Richart. 
Ajudant de Direcció: Cristina Vergara Sequeiro.
Guió: Vicent Partal, Amanda Gascó, Cristina Vergara, Nacho Gil.
Direcció de fotografia: Nacho Gil Cid de Diego. 
Música: Miguel Gómez Ortín.
Protagonistes: Xavi Sarrià, Diego Gómez, Mar Iglesias, , Dariana Groza, Gerard Pitarch.
Producció: VilaWeb.
Coproducció: Televisió de Catalunya, SA.
 Amb la col·laboració de: Institut Català de les Indústries Culturals, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua,  Edicions Bromera, Edicions 96.

Durada: 56’ 45’’
Format: HD





martes, 20 de septiembre de 2011

I continuem amb les noves estrenes en Internet!

Estrena del nou curtmetratge:
JUGAR A SUPERHEROIS!!! guanyador del Premi Tirant Avant d'Escola Valenciana i del FIC-CAT Educatiu 2011. Cinema a les aules Faules Produccions amb el CEIP Sant Miquel de Llíria, Ací el teniu!!
 

viernes, 9 de septiembre de 2011

“Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”

El projecte parteix de la col·laboració de Faules Produccions i el CEIP Sant Miquel de Llíria. Durant més de quatre anys, una de les àrees de treball en Faules produccions (productora audiovisual valenciana), és la col·laboració amb centres educatius en la creació d’obres audiovisuals. Els ajudem a desenvolupar els seus projectes, dotar-los de material tècnic professional i crear una obra de qualitat, de manera que el treball invertit es veja recompensat en el resultat.


 En el lliurament de premis del Tirant Avant Escolar, un dels professor guardonats , va assegurar que haver realitzat aquesta activitat amb els seus alumnes era l’experiència més bonica que havia viscut amb ells en més de 25 anys de carrera.

Estem segurs d’entendre-li i, que l’important, és llançar-se a descobrir aquest meravellós llenguatge. Tot procés de creació, d’una manera o una altra , ens fa descobrir-nos una mica a nosaltres mateixos.

El procés de creació audiovisual aglutina el treball en diferents àrees; llenguatge, imaginació, llenguatge corporal, realització de plans, procés d’enregistrament, treball en grup, diversió, etc., i es presenta com una oportunitat magnífica per al desenvolupament d’aquestes àrees.

Vivim en una societat on “es consumeix” un elevat nombre d’obres audiovisuals en els seus diferents gèneres i, no obstant açò, el seu procés de creació ens és desconegut. Gran part del nostre univers referencial ve determinat per aquest material i, en moltes ocasions, més enllà de la nostra voluntat i gustos personals.


Conèixer el seu procés de creació pot ajudar-nos a valorar certes obres i millorar l’esperit crític. D’altra banda, aprenem a ser subjectes actius en la creació d’aquest univers referencial basant-nos en la nostra cultura, llengua, experiències i entorn.

Per a dur a terme el projecte (ni més ni menys que construir el nostre univers referencial!) partirem d’una idea: la introducció de l’audiovisual en l’aula és flexible i adaptable a les circumstàncies, possibilitats i objectius de cada centre educatiu. En aquest cas concret abordarem el procés de creació dels curtmetratges Jugar a Pirates, Superherois i Exploradors del CEIP Sant Miquel de Llíria.

El treball amb el CEIP SANT Miquel de Llíria s’ha basat en el Curs de cinema elaborat per Faules Produccions, que es desenvolupa durant 12 sessions d’1 hora al llarg d’un període de temps del curs escolar. Durant aquestes 12 sessions es van treballar les tres fases de la producció audiovisual en l’aula amb sis grups: tres grups de tercer de primària i tres grups de quart de primària.


En la primera fase, els vam proposar als alumnes de quart un tema adequat perquè pogueren escriure els seus guions. El tema proposat per al guió va ser “Jugar a”. Els alumnes havien d’imaginar que jugaven a ser vaquers, astronautes o mosqueters. Tots els alumnes van escriure el seu guió i ho van exposar en classe. Després de la lectura i dramatització dels guions, es va procedir a una votació en l’aula i es va triar el guió definitiu. Finalment, van optar per convertir-se en pirates, exploradors i superherois. Faules Produccions va adequar els guions per al temps d’enregistrament en el qual es desenvolupava l’activitat (en aquest cas, un dia lectiu complet).



Explicàrem els diferents papers que es poden desenvolupar en l’enregistrament d’una pel·lícula, que existeix l’equip tècnic i l’equip artístic. Era l’hora de trobar el nostre equip artístic, els nostres actors. Els vam proposar unes frases que havien d’aprendre de memòria per a la prova. Ensenyem una mica de dramatització, la importància de la pronunciació clara i l’entonació.


Va arribar el dia i, entre riures i vergonya, es van llançar a desembolicar-se davant la càmera i dramatitzar les seues frases. En aquest cas, l’activitat va resultar molt convenient per a la millora de la competència lingüística en valencià. El CEIP Sant Miquel de Llíria té una alt índex d’immigració entre el seu alumnat i, sens dubte, va resultar un al·licient important perquè els alumnes escrigueren i usaren el valencià durant l’activitat.

Una vegada triats els actors i actrius, havíem de cercar el vestuari i l’attrezzo per a l’enregistrament. Vam veure que de vestuari i attrezzo podríem utilitzar les coses que tenien els alumnes i el centre educatiu. La resta, amb un pressupost d’uns 100 euros, ho compràrem en diferents tendes.

Els explicàrem els diferents plans que es fan servir a l’hora de gravar i els elements bàsics de la càmera i el so perquè entengueren el procés d’enregistrament i muntatge. Fer que semble continu allò que no ho és. Acordàrem amb la classe els diferents equips que anaven a formar-se el dia de l’enregistrament (so, claqueta, càmera, etc.) i s’anaven canviant en els diferents papers, amb el tutor exercint de coordinador de l’esdeveniment. Ja estàvem molt a prop del nostre dia d’enregistrament, però abans havíem de resoldre un tema important. Per les característiques del tema, vam veure que era interessant l’enregistrament en croma. El croma és l’enregistrament amb una tela blava o verda col·locada com a fons i que després se substitueix per un decorat generat per ordinador. Vam tenir sort i l’aula de música ens va semblar la més adequada per les seues característiques. El centre (el seu conserge!), va col·locar la tela verda que es convertiria en el nostre escenari els següents dies d’enregistrament i la professora de música va haver d’entrar i eixir moltes vegades de l’aula a per diferents coses que li feien falta per a les seues classes.

Vam tenir algun assaig amb els actors i…va arribar el gran dia!!! L’enregistrament va durar tot un dia lectiu i, fins i tot alguns altres moments. Allí estava el croma, les llums, les càmeres, la perxa, el monitor, els cascos, l’attrezzo, els nervis, la novetat i la innocència. Paràvem durant l’esbarjo, que resultava una trava molt gran per al so, però els alumnes es portaven l’esmorzar al nostre plató i això que feia molta calor.

Van aprendre a treballar en equip, a respectar el treball dels companys, a controlar-se, a mantenir un silenci prodigiós i a riure’s amb els errors, entre altres coses. Durant tot el procés de creació i d’enregistrament, es va respirar una barreja d’il·lusió, treball en equip, responsabilitat de cada alumne, esforç i diversió. Ara, a més, tant els alumnes com el centre educatiu compten amb un record inestimable per al futur, de com érem i fèiem en un moment de la nostra vida.

Qui sap si algun actor o futur cineasta encendrà la seua llumeneta de possibles camins a través de l’activitat. El reconeixement aconseguit a través de diferents premis (Premi Tirant Avant d’Escola Valenciana, Premi Millor producció d’un centre Educatiu FIT-CAT 2011) suposa una recompensa pel treball realitzat, la millora de la seua autoestima i la il·lusió de pertànyer a un grup, el CEIP Sant Miquel de Llíria.


Les possibilitats dels centres educatius (en aquests temps un poc infaustos), es veuen minvades per les limitacions de pressupostos i, en ocasions, per un cert encotillament del model parcel·lari de l’ensenyament. No obstant açò, podem actuar per a gaudir dels nostres propis moments, les nostres creacions, transmetre il·lusió als alumnes i intentar cercar el camí que ens permeta emprendre els nostres projectes amb esforç i il·lusió. Ho vam aprendre de José Tomás Iranzo, el director del C.P. Pintor Sorolla de Yátova, amb qui vam fer la nostra primera col·laboració i amb el qui encara continuem treballant.